domingo, 21 de julio de 2019

PINZELLADES - L’ASFALT


Els carrers encara eren de terra, l’asfalt no havia arribat.
Eixe asfalt que va acabar amb una de les festes
que a mi més m’agradaven: les fogueres de Sant Antoni.
En cada carrer hi havien varies fogueres.
Es cremaven trastos vells i l’arbre de Nadal.
Uns dies abans, als xiquets ens agradava  anar
a la muntanya per agafar  un poc de llenya
i cremar-la en la foguera.
També agafàvem petorret i escoltàvem  el soroll que feia quan es cremava.


Després, quan ja estaven quasi amb les brases,  els xicons i xicones 
anaven per tot el poble, botant-les.
A dia d’avui només es fa una foguera en tot el poble.
Cada any li toca a un carrer.


Quan va vindre l’asfalt va ser una revolució
Ja no es feien basses quan plovia, ni fang.
Pero  a l’estiu el sol es reflectia com un espill
i feia pujar la temperatura.
I el més trist de tot: ja no es farien fogueres.


La vida en el poble va canviar des del mateix moment
en que es van asfaltar els carrers.
Resultat d'imatges de foguera de sant antoni rotovaResultat d'imatges de hogueras de san antonio



martes, 2 de julio de 2019

PINZELLADES


Reprenc aquest bloc  i amb aquest títol aniré contant records i vivències. Ací va la primera pinzellada 



LES SABATES

Quan era menuda m’agradava que les sabates feren soroll.
Quan  anava a Gandia amb la meua germana a comprar-me les sabates li deia:
“vull que facen roïdo”; fins i tot les sandàlies de la Primera Comunió feien “roïdo”.
Tenien la sola dura, com a mi m’agradava, 
i quan xafava les pedretes del carrer
feien “cra, cra”
I a mi m’agradava.
Quan vaig prendre la comunió, tenia 6 anys.
Era la més menuda de tots i el rector, en el llibre de records,
em va fer una dedicatòria: “para el angelito mas angelito de la primera comunión”.
Era tan menuda que quasi no arribava a la pila baptismal.
Anava de mongeta, tot i que jo no volia;
jo volia anar d’estovada, com les meues germanes,
jo no sé perquè havia d’anar de mongeta.
Eixe any era la moda: la meitat de les xiquetes anàvem de mongetes.
Menys mal que les sandàlies feien roïdo. 
Resultat d'imatges de imagenes de sadalias colorear




viernes, 28 de noviembre de 2014

LES PIRÀMIDES

El passat dimecres a classe quan estàvem repassant les diverses figures geomètriques, ens vam parar a pensar  quina forma tenien les bases de les diverses figures de volum. El cilindre tenia forma circular, el cub quadrada…. però quan vam arribar a la pirámide vam dubtar. Alguns xiquets van dir: la base és un triàngle;, d’altres van dir que era un quadrat.  Així, doncs, anem a comprovar-ho!.

 Vam  engegar l’ordinador i vam buscar imatges de piràmides. Aleshores vam comprovar que algunes tenien en la seua base un quadrat, altres un triàngle i fins i tot en vam trobar una que  tenia cinc costats i que aquesta s’anomenava pentàgon.

Aclarit el dubte, els vaig oferir la possibilitat de vore pirámides reals. I ens van sorgir les pirámides d’Egipte. Al  preguntar si algú  sabia on estaven eixes pirámides  van respondre: “al desert”;  però un xiquet va dir: “són les pirámides d’Egipte”. I jo li pregunte”: “i tu, com hom saps?” I diu: “es que a mi m’agraden molt les piràmides!”.  Aleshores, indefectiblement,  venia la següent  pregunta: “sabeu on està Egipte?
Les respostes van ser:
- Al desert.
- A Àfrica

Vam buscar Egipte al mapa del món i, evidentment, comprovarem que estava en Àfrica, i també al desert.
Després ens vam adonar com estava de lluny de Gandia, la nostra localitat, i de passada ens va picar la curiositat per veure els diferents països d’origen d’alguns alumnes: Pakistan, India, Algèria, Rússia,  Xina i  Brasil.

Després vam comentar que viatjar a Egipte en aquestos moments era  perillós perque estaven ‘un poc’ en” guerra”. I la següent pregunta va ser:  perquè hi ha guerres? (Gran pregunta) Els vaig dir  que de vegades les persones no solucionen els seus problemes parlant com hem de fer tots. I els va picar la curiositat pel tema de les guerres. Fins i tot un xiquet va contar que un tio seu li va explicar que ací a Gandia venien avions i tiraven bombes i les persones s’amagaven baix terra.

No he pogut més que pensar quanta saviesa tenen els nostres xiquets; i quantes coses podem aprendre d’ells.
Continuarem investigant.

sábado, 1 de noviembre de 2014

Més anècdotes divertides


En juliol vaig contar un grapat d’anècdotes que m’havien passat en algunes de les escoles en que he estat.
Ací en conte unes quantes més que he retrobat en els meus escrits i diaris.
-          Ivan (3 anys) “ Conxa, m’he deixat el xupló en el menjador! Estic a punt de ploraaaar!”

-          Ivan (3 anys) “Conxa saps què? Gemma és la meua novia” i Nahim diu: “ No, és la meua”. I jo: “ I ara que fem?. – Nahim: “Pues per als dos”. – Ivan (plorant) no, jo la vull per a mi a soles”

-          En classe estàvem mirant un vídeo amb els xiquets de 4 anys. De sobte, sentim un soroll que venia de dalt (una rebolica de taules i cadires). Isabel comenta: “va a llover”

-          Dirigint-me a Javier (4 anys) “què t’han portat els reis?” Javier diu “un home” i jo: “un home?. Javier: “ Si, que es mou en un mando”. I jo : “un home que es mou en un mando?. Javier: “ si, Mario” (un videojoc)

-          Kevin ( 5 anys): “profe, quiero meditar” i jo “ ¿Y dónde vas a meditar? “ En el wáter, quiero decirte que quiero cagar”.


-          En una revissió del metge de vista i oïda a xiquets de primer. El metge els donava instruccions de com havien de col·laborar.
 En la revissió de la vista, davant dels signes  U , els xiquets havien de dir “arriba!”, “abajo!” , i davant dels signes [     ] els xiquets, per si no tenien clara la lateralitat, havien d’assenyalar-ho amb el braç, es a dir, cap a un costat o cap a l’altre. Quan li va arribar el torn a Jose, a tot responia: “pacà, pallà” i n’encertava ben poques. 
En la revissió de l’oïda el metge feia un sorollet en un aparell i ells en sentir-ho havien de dir “ja”. En tocar-li a Jose, quan va sentir el soroll en l’oida esquerre va exclamar:  “arriba!” I quan el va sentir en l’oida dreta va dir “abajo!”

-          Sónia em comenta, “Saps a qui vaig vore ahir? A Amelia (una xiqueta que venia l’any anterior) i Pablo diu “Qui era?. I jo “No se’n recordeu? I Elisa diu “Si jo me acuerdo, hacia unas cacas muy gordas”.

-          Tània, 4 anys “quina pudor, quina pudor, fa pudor de peto”(pet)
 
-          Alex, 4 anys: “mestra, mestra, saps què?.- Què? – M’acabe de tirar un pet com els de mon pare”.

-          En una excursió estavem dinant en un parc. De sobte, el sol es va quedar tapat per un núvol i Esmeralda va dir: “¿Quién ha apagado la luz?”

Continuarà…. Tornarem a encendre les llumetes amb les que els xiquets ens il·luminen cada dia!!!

sábado, 25 de octubre de 2014

HEM PLANTAT FAVES AL NOSTRE HORTET


Dimecres vaig arribar a classe amb una bosseta de faves seques (algunes encara estaven dins la vaina tal i com les vam deixar l’any passat per guardar-ne les llavors). Els he dit als xiquets/es que anàvem a plantar llavors al nostre hort.   Primer n’he tret una i els he preguntat si sabien allò que era. Una xiqueta m’ha dit: ‘són panses’.
 La pregunta aleshores era: les panses, com són, dures o blanetes? I m’ha dit: ‘blanetes’. Doncs, anem a tocar la llavor a veure com és! Clar, en aquell moment s’han adonat que estava dura, tot i que tenia un color paregut a la pansa. A continuació he preguntat si sabien  quina fruita eren les panses. En veure que no ho tenien molt clar, hem engegat l’ordinador i hem vist imatges de panses i de raïm. Els he explicat que del raïm es feia la pansa.
Després he tret una vaina de faves i he preguntat si sabien allò què era. La resposta ara ha sigut: ‘una garrofa’ (m’ha entrat la risa, perquè m’he recordat d’aquell ministre d’agricultura que va vindre una vegada a València i en veure els garrofers amb les garrofes encara tendres va dir: ”¡vaya cosecha de habas!”).
El que hem fet ha sigut buscar ara imatges de garrofes tendres i madures. Evidentment, eren paregudes: en el nostre cas la fava estava seca i el color paregut. Continuem investigant, perquè encara no sabem què és el que anem a plantar.
Anem a donar-los pistes: l’any passat en vam plantar i ens les vam emportar a casa. Se'n recordeu de la cançò de la Massereta? Què comprava el divendres? La resposta ha sigut immediata: (a la fi!) “faves tendres”. Ara sí. Ja tenim la solució: hem buscat imatges de faves, les hem comparades amb les garrofes i hem comprovat que eren paregudes (els he contat, de passada, l’anècdota d’aquell senyor de Madrid). Però resulta que les garrofes són fruit d’un arbre, el garrofer, però les faves venien d’un arbre? I m’han dit: ‘no, d’una planta!’.
 També les hem comparades amb les panses i, sí, les faves seques tenen un color paregut.






Bé, ara ja anem a plantar. Hem estrenat les ferramentes que vam comprar i tots hem participat. En una primera sessió hem preparat la terra, hem posat en remulla les llavors i a l’endemà, després de fer els clots, les hem sembrades. Ara hem de preparar un cartell per a no xafar el terreny i que puguen créixer bé les faves.





viernes, 4 de julio de 2014

ANÈCDOTES

ANÈCDOTES
Al llarg de la meua vida professional, he xafat un bon grapat d’escoles, la qual cosa  et fa enriquir tant en quant  a maneres de treballar, com per la quantitat de persones  que arribes a conèixer. He tropessat amb gent  molt diversa, que m’han fet trobar més o menys a gust, però a qui no podré oblidar mai és a eixos companys meravellosos i a eixes escoles en les que m’he trobat com a casa, que quan et despertes de matí per anar a treballar  ho fas a gust i te n'alegres de ser tan afortunada,  d’això no me’n puc oblidar.

De la mateixa manera un munt de xiquets han passat per les meues mans. D’aquestos anomenaré algunes anècdotes gracioses  de les que se’t queden (algunes me les anotava per a que no se m’oblidaren).

Ací  vos en deixe unes quantes.  Cal aclarir que he canviat el nom dels xiquets .



LORENZO, PRIMER DIA D’ESCOLARITZACIÓ  (3 ANYS):

"LE DIJE A MI MADRE QUE NO ME METIERA AQUÍ!"

......................................

A SAUL (3 ANYS) AJUDANT-LI A FICAR-SE ELS

GUANTS QUE LI VENIEN UNA MIQUETA GRANS:

"CARAI SAUL, TA MARE T’HA COMPRAT UNS GUANTS DE CREIXENÇA!"

SAUL: "NO, SÓN DE MICKEY."

.......................................

-         LORENZO: (DIRIGINT-SE A MI)

"SABES LO QUE PASA?"

"QUÈ?"

LORENZO:       "QUE NAHIM ESTÁ MUY AGUAGUADO CON ESA TAULA"

JO: "PER QUÈ?"
  
LORENZO: " PERQUÈ ESTÀ CRISTINA"

JO: "I QUE VOL DIR “AGUAGUADO”?"
NAHIM:  "SERÁ  ENAMORADO."
.................................................. 
DIRIGINT-ME AL GRUP L’ENDEMÀ DEL FESTIVAL D'ESTIU:
"QUE BÉ QUE VAREU BALLAR AHIR!"
MIREIA: "I JO TAPANT-ME LA CARA."
JO: "I PER QUÈ?"
MIREIA: " PER  A QUÈ  NO EM VEGUEREN."
.......................................



DIRIGINT-ME AL GRUP:

"VULL  ENSENYAR-VOS UNA COSA QUE VOS AGRADARÀ!"

CAROLINA: "TÚ SEMPRE ENS ENSENYES COSES QUE ENS

AGRADEN!"

GRÀCIES CAROLINA!!!

............................................

DIRIGINT-ME A JULI, EN PROVAR-LI EL BARRET PER A LA DISFRESSA:
"CARAI, JULI, TENS BON CAP!"
JULI: "SÍ, JA HE MENJAT MASSA XOCOLATE!"
(sa mare li deia que si menjava xocolate li creixeria el cap)
.............................................
-          ANDREU (3 ANYS) LI DIU A DANIEL : "HOLA COLEGA!"
DANIEL ES QUEDA MIRANT-LO I DIU:  "JO NO SÓC COLEGA . SÓC DANIEL!."
..........................................................................
-          ÁLVARO (3 ANYS): "SAPS QUE`?  TINC UN CASC D’SPIDERMAN!"
-         JO: " DE VERES?"
-          ÁLVARO:"NO, DE VERES NO, D’SPIDERMAN."
....................................................................
ÁLVARO : “JO SÓC MAJOR”
NÀDIA,( 3 ANYS), “JO TAMBÉ SÓC MAJOR”.
ÁLVARO: “NO, TÚ NO ETS MAJOR”
NÀDIA: “JO SÍ QUE SÓC MAJOR”.
JO: “ÁLVARO,  NÀDIA TAMBÉ ÉS MAJOR”.
ÁLVARO: “NO, ELLA NO ÉS MAJOR, ELLA ÉS MAJORA”.
.................................................
JAVI (5 ANYS)
A LES 9 DEL MATÍ EN LLOC DE POSAR-SE A LA FILA D’INFANTIL, SE N’ANAVA A L’EDIFICI DEL 1R. CICLE DE PRIMÀRIA. JO: “JAVI, ON VAS? “A LA CLASSE DELS MAJORS QUE JA M’HAN VACUNAT”." ES QUE MARIA (LA MESTRA DEL 1R. CICLE) M’HA DIT QUE QUAN EM VACUNEN ANIRÉ A LA SEUA CLASSE”.
...........................................................
-