Eixe asfalt que va acabar amb una de les festes
que a mi més m’agradaven: les fogueres de Sant Antoni.
En cada carrer hi havien varies fogueres.
Es cremaven trastos vells i l’arbre de Nadal.
Uns dies abans, als xiquets ens agradava anar
a la muntanya per agafar un poc de llenya
i cremar-la en la foguera.
a la muntanya per agafar un poc de llenya
i cremar-la en la foguera.
També agafàvem petorret i escoltàvem el soroll que feia quan es cremava.
Després, quan ja estaven quasi amb les brases, els xicons i xicones
anaven per tot el poble, botant-les.
A dia d’avui només es fa una foguera en tot el poble.
Cada any li toca a un carrer.
Quan va vindre l’asfalt va ser una revolució
Ja no es feien basses quan plovia, ni fang.
Pero a l’estiu el sol es reflectia com un espill
i feia pujar la temperatura.
I el més trist de tot: ja no es farien fogueres.
La vida en el poble va canviar des del mateix moment
en que es van asfaltar els carrers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario