PINZELLADES

Reprenc aquest bloc  i amb aquest títol aniré contant records i vivències. Ací va la primera pinzellada 

LES SABATES

Quan era menuda m’agradava que les sabates feren soroll.

Quan  anava a Gandia amb la meua germana a comprar-me les sabates li deia:

“vull que facen roïdo”; fins i tot les sandàlies de la Primera Comunió feien “roïdo”.

Tenien la sola dura, com a mi m’agradava, 

i quan xafava les pedretes del carrer

feien “cra, cra”

I a mi m’agradava.

Quan vaig prendre la comunió, tenia 6 anys.

Era la més menuda de tots i el rector, en el llibre de records,

em va fer una dedicatòria: “para el angelito mas angelito de la primera comunión”.

Era tan menuda que quasi no arribava a la pila baptismal.

Anava de mongeta, tot i que jo no volia;

jo volia anar d’estovada, com les meues germanes,

jo no sé perquè havia d’anar de mongeta.

Eixe any era la moda: la meitat de les xiquetes anàvem de mongetes.

Menys mal que les sandàlies feien roïdo.