LES PIRÀMIDES

El passat dimecres a classe quan estàvem repassant les diverses figures geomètriques, ens vam parar a pensar  quina forma tenien les bases de les diverses figures de volum. El cilindre tenia forma circular, el cub quadrada…. però quan vam arribar a la pirámide vam dubtar. Alguns xiquets van dir: la base és un triàngle;, d’altres van dir que era un quadrat.  Així, doncs, anem a comprovar-ho!.

 Vam  engegar l’ordinador i vam buscar imatges de piràmides. Aleshores vam comprovar que algunes tenien en la seua base un quadrat, altres un triàngle i fins i tot en vam trobar una que  tenia cinc costats i que aquesta s’anomenava pentàgon.

Aclarit el dubte, els vaig oferir la possibilitat de vore pirámides reals. I ens van sorgir les pirámides d’Egipte. Al  preguntar si algú  sabia on estaven eixes pirámides  van respondre: “al desert”;  però un xiquet va dir: “són les pirámides d’Egipte”. I jo li pregunte”: “i tu, com hom saps?” I diu: “es que a mi m’agraden molt les piràmides!”.  Aleshores, indefectiblement,  venia la següent  pregunta: “sabeu on està Egipte?

Les respostes van ser:

- Al desert.

- A Àfrica

Vam buscar Egipte al mapa del món i, evidentment, comprovarem que estava en Àfrica, i també al desert.

Després ens vam adonar com estava de lluny de Gandia, la nostra localitat, i de passada ens va picar la curiositat per veure els diferents països d’origen d’alguns alumnes: Pakistan, India, Algèria, Rússia,  Xina i  Brasil.

Després vam comentar que viatjar a Egipte en aquestos moments era  perillós perque estaven ‘un poc’ en” guerra”. I la següent pregunta va ser:  perquè hi ha guerres? (Gran pregunta) Els vaig dir  que de vegades les persones no solucionen els seus problemes parlant com hem de fer tots. I els va picar la curiositat pel tema de les guerres. Fins i tot un xiquet va contar que un tio seu li va explicar que ací a Gandia venien avions i tiraven bombes i les persones s’amagaven baix terra.

No he pogut més que pensar quanta saviesa tenen els nostres xiquets; i quantes coses podem aprendre d’ells.

Continuarem investigant.

Més anècdotes divertides

En juliol vaig contar un grapat d’anècdotes que m’havien passat en algunes de les escoles en que he estat.

Ací en conte unes quantes més que he retrobat en els meus escrits i diaris.

-          Ivan (3 anys) “ Conxa, m’he deixat el xupló en el menjador! Estic a punt de ploraaaar!”

-          Ivan (3 anys) “Conxa saps què? Gemma és la meua novia” i Nahim diu: “ No, és la meua”. I jo: “ I ara que fem?. – Nahim: “Pues per als dos”. – Ivan (plorant) no, jo la vull per a mi a soles”

-          En classe estàvem mirant un vídeo amb els xiquets de 4 anys. De sobte, sentim un soroll que venia de dalt (una rebolica de taules i cadires). Isabel comenta: “va a llover”

-          Dirigint-me a Javier (4 anys) “què t’han portat els reis?” Javier diu “un home” i jo: “un home?. Javier: “ Si, que es mou en un mando”. I jo : “un home que es mou en un mando?. Javier: “ si, Mario” (un videojoc)

-          Kevin ( 5 anys): “profe, quiero meditar” i jo “ ¿Y dónde vas a meditar? “ En el wáter, quiero decirte que quiero cagar”.

-          En una revissió del metge de vista i oïda a xiquets de primer. El metge els donava instruccions de com havien de col·laborar.

 En la revissió de la vista, davant dels signes ∏  U , els xiquets havien de dir “arriba!”, “abajo!” , i davant dels signes [     ] els xiquets, per si no tenien clara la lateralitat, havien d’assenyalar-ho amb el braç, es a dir, cap a un costat o cap a l’altre. Quan li va arribar el torn a Jose, a tot responia: “pacà, pallà” i n’encertava ben poques. 

En la revissió de l’oïda el metge feia un sorollet en un aparell i ells en sentir-ho havien de dir “ja”. En tocar-li a Jose, quan va sentir el soroll en l’oida esquerre va exclamar:  “arriba!” I quan el va sentir en l’oida dreta va dir “abajo!”

-          Sónia em comenta, “Saps a qui vaig vore ahir? A Amelia (una xiqueta que venia l’any anterior) i Pablo diu “Qui era?. I jo “No se’n recordeu? I Elisa diu “Si jo me acuerdo, hacia unas cacas muy gordas”.

-          Tània, 4 anys “quina pudor, quina pudor, fa pudor de peto”(pet)

 

-          Alex, 4 anys: “mestra, mestra, saps què?.- Què? – M’acabe de tirar un pet com els de mon pare”.

-          En una excursió estavem dinant en un parc. De sobte, el sol es va quedar tapat per un núvol i Esmeralda va dir: “¿Quién ha apagado la luz?”

Continuarà…. Tornarem a encendre les llumetes amb les que els xiquets ens il·luminen cada dia!!!