Més anècdotes divertides

En juliol vaig contar un grapat d’anècdotes que m’havien passat en algunes de les escoles en que he estat.

Ací en conte unes quantes més que he retrobat en els meus escrits i diaris.

-          Ivan (3 anys) “ Conxa, m’he deixat el xupló en el menjador! Estic a punt de ploraaaar!”

-          Ivan (3 anys) “Conxa saps què? Gemma és la meua novia” i Nahim diu: “ No, és la meua”. I jo: “ I ara que fem?. – Nahim: “Pues per als dos”. – Ivan (plorant) no, jo la vull per a mi a soles”

-          En classe estàvem mirant un vídeo amb els xiquets de 4 anys. De sobte, sentim un soroll que venia de dalt (una rebolica de taules i cadires). Isabel comenta: “va a llover”

-          Dirigint-me a Javier (4 anys) “què t’han portat els reis?” Javier diu “un home” i jo: “un home?. Javier: “ Si, que es mou en un mando”. I jo : “un home que es mou en un mando?. Javier: “ si, Mario” (un videojoc)

-          Kevin ( 5 anys): “profe, quiero meditar” i jo “ ¿Y dónde vas a meditar? “ En el wáter, quiero decirte que quiero cagar”.

-          En una revissió del metge de vista i oïda a xiquets de primer. El metge els donava instruccions de com havien de col·laborar.

 En la revissió de la vista, davant dels signes ∏  U , els xiquets havien de dir “arriba!”, “abajo!” , i davant dels signes [     ] els xiquets, per si no tenien clara la lateralitat, havien d’assenyalar-ho amb el braç, es a dir, cap a un costat o cap a l’altre. Quan li va arribar el torn a Jose, a tot responia: “pacà, pallà” i n’encertava ben poques. 

En la revissió de l’oïda el metge feia un sorollet en un aparell i ells en sentir-ho havien de dir “ja”. En tocar-li a Jose, quan va sentir el soroll en l’oida esquerre va exclamar:  “arriba!” I quan el va sentir en l’oida dreta va dir “abajo!”

-          Sónia em comenta, “Saps a qui vaig vore ahir? A Amelia (una xiqueta que venia l’any anterior) i Pablo diu “Qui era?. I jo “No se’n recordeu? I Elisa diu “Si jo me acuerdo, hacia unas cacas muy gordas”.

-          Tània, 4 anys “quina pudor, quina pudor, fa pudor de peto”(pet)

 

-          Alex, 4 anys: “mestra, mestra, saps què?.- Què? – M’acabe de tirar un pet com els de mon pare”.

-          En una excursió estavem dinant en un parc. De sobte, el sol es va quedar tapat per un núvol i Esmeralda va dir: “¿Quién ha apagado la luz?”

Continuarà…. Tornarem a encendre les llumetes amb les que els xiquets ens il·luminen cada dia!!!